Pata Amarilla Pata Amarilla

Regiones: segundo tiempo de las elecciones nacionales. La geografía electoral de sur peruano

La fragmentación de las candidaturas y partidos no es un sinónimo de estabilidad y madurez política de la democracia en el Perú; por el contrario, expresa crisis y lo que es peor una clara falta de voluntad en resolver este desencuentro; era de esperarse por tanto que los resultados expresaran un minimalismo, tanto así que … Leer más

Thupa Amaro, cheqaq qespiy

ALEJANDRO ROMUALDO «Manañan noqaq samp’a sonqoy kanchu kay tukuy imaymana atipanaypaq …  « MICAELA BASTIDAS NISQAN Ch’usaqtacha hatarichinqaku t’oqyaspa tukuy atipaq sankhuwan. Q’epirqonqakucha, panpantacha aysakachanqaku. Takaspakamacha, siminta hunt’anqaku yaurariq k’illinsa usphawan ch’usaqtacha hatarichinqaku: MANATAQMI ATINQAKUCHO WAÑUCHIYTAQA!   Umachakinpamantacha churarunqaku, Sik’inqakucha yuyayninkunata, kirunkunata, qapariyninkunatawanpas. Hayt’anqakucha tukuy phiñakuywan. Chaymantari, yawarcharunqaku: MANATAQMI ATINQAKUCHO WAÑUCHIYTAQA!   Pilluchinqakucha yawarwan umanta; … Leer más

Humores y votos del Gran Sur. Votos aluvionales como sus emociones

Es cierto que todavía no hay una identidad y personalidad del Gran Sur, aun cuando se advierte una tendencia muy similar en sus respuestas, acciones y voluntades electorales; ni la derecha ni la izquierda han trabajado por articular este espacio como un espacio geopolítico de contrapeso a la capital; diestra y siniestra tienen también el … Leer más

Regiones: la rebelión de los votos. Una explicacón de las brechas electorales

Por Jesús Manya Los resultados electorales diversos y hasta contradictorios entre la capital y las regiones no deberían llamar la atención cada cinco años; por el contrario deberían ser parte de nuestra comprensión y entendimiento para aceptar que el país es multicolor, cultural, política, económica y territorialmente. Es evidente que todavía hay lecturas muy coloniales … Leer más

Hanp´atuchakunaq sayariynin

Por Jesus Manya Sinchi pachañan karan umalliq yuyaychananpaq. Para qallariypa ñaupaq sut’uyninmi, pachamamapi mosoq q’apayta rikhurichisqa, k’araq phiñakuyninta, nanayninta ima qhawarichispa. Phiñasqa rimapakusqa: kay maqt’akuna, uywankuna, hinallataq hanaq pachapas cheqnikuwanku. Llaqta suyu qollana, sayaman waturikuq riqtinmi, munay llut’arusqa llank’ayta, maqana unanchakunawan achalarusqata suñayta munasqa, llaqta umalliq llunk’uqa munay rumi apamunankupaq kamachisqa. Sichus chaypaq orqo qaqata thunichina … Leer más

Waqaysapakuna

Qelqariq: Jesús Manya Salas Taytankus wañupuska, machu kayninpiña, atispakuspa pachaq watatapas; karu karu llaqtakunamantas, chayamuskaku churinkuna, hawayninkuna, kimsa warminkunapas payachallañas; llipinkus huñuska rimarinkun: Munaychatan p’ampasunchis p’iña salk’anchistaka, llaqtacha rimarinman millayta, mana allinta rurasunman chayka. Wasimasinkunapas, uskayllas chayachimunku tautinkuta, ayakunaq takiwan kacharparinankupaq; yana chakanapas k’askaskañas hatun punkupi; purun llaqtakunapas waqyariskañas hamunankupaq: Allin runataq qaran, varayoqninchis kaspan, … Leer más

K’AMI K’AMICHAKUNA

Por Jesús Manya Recopilación: Faustino Espinosa   Machu tullupi runa thupasqa k’asu. Mana aychayoq k’aspi tullu. Qhaqyaq wawan ch’usu k’allanpa Ch’aki qhatapi llama watasqa. Mana ruruyoq upa toqoro. Mana t’ikaq upa sach’a. Mana sonqoyoq ch’aki t’otora. Llama hina qoqa hachuq. Mana munakuq aya sonqo. Qella ñawisapa mulli k’ullu. Mana allin k’allmasqa weqo mulli Weqro, qhopo … Leer más

Las vicuñitas

Por Jesús Manya WIK’UÑACHAMANTA Por: KILLKU WARAK’A Huq chusaq wasipis saqerqarisqaku, ishkay warmakunata panaturachantinta. Manapuniña taytamamanku rikhuritqtintaqsi, kay wawakunaqa ripuyta yuyaykusqaku.   Hatun ñanta hap’iykuspas, puririyta qallarisqaku, hinataqsi tinkunku huq payachawan. Kay hatun mamaqa ninsi: –Maytataq qankunari rishankichis,  wawaykunallay?   Wawakunataqsi ninku: –Mana tayta mamayku rikhuriqtinmi, karu llaqtata ripushayku.   -Kutipullaychis chinkawaqchismi, ninraqsi awichaqa kanpas, … Leer más

El Hayku en quechua

Por Jesús Manya El Qheswa Simi o Idioma Quechua, permite disfrutar la inmensa riqueza de la cultura andina en los: harawi, wayno, qhaswa, wanka, takiy, willakuy que recogen relatos y vivencias, de las grandezas y miserias del ser humano, en esta parte del universo. La estructura del Qheswa tiene tal flexibilidad como idioma, que no … Leer más

Pata Amarilla Stream
De lunes a viernes en todas las plataformas